L’adaptació a la gran pantalla d’un superheroi sempre ha sigut complicada. Si un personatge novel·lesc amb un sol autor darrera ( com podria ser Sherlock Holmes de Arthur Conan Doyle) ja és difícil d’adaptar al cinema sense que ningú senti traicionada la seva visió com a lector imagineu amb un personatge de còmic amb desenes d’anys, aventures i autors diferents a les seves esquenes. Fem un repàs als directors que l’han plasmat cinematogràficament i quin prisma han adoptat.
Tim Burton Amb Michael Keaton
Batman (1989)
Batman Vuelve (1992)
El director gòtic per excel·lència dels últims temps fou el primer en plasmar en cel·luloide el personatge. Encara amb poca experiència al damunt, però una veu perfectament definida, convertí l’emmascarat en un freak rodejat de freaks. El dissenys apostaven per un món irreal i expressionista ple de foscor digne d’un conte dels germans Grimm. Si a la primera entrega l’harmonia entre comercialitat i autoria era força anivellat la llibertat a l’hora de realitzar la seqüela radicalitzà encara més el to obscur, alertant als seus responsable que aquella deriva els perjudicava comercialment. Tocava cop de timó.
El seu concepte de Batman: un freak intern que necessita d’un embolcall a la seva mida per sentir-se realitzat.
Joel Schumacher amb Val Kilmer i George Clooney
Batman Forever (1995)
Batman y Robin (1997)
Amb una carrera molt solvent, del terror al thriller sempre amb nota, acceptà l’encàrrec amb una premissa clara: la comercialitat. El seu referent fou l’adaptació camp televisiva, adaptant-ho a la gran pantalla amb més recursos i conscient que el temps havien canviat. Les xifres foren bones i continuà amb una nova entrega on una amanida d’explosió de personatges ridículs, acudits esbojarrats i mugrons a les vestimentes finiquità el trajecte.
El seu concepte de Batman: un playboy amb massa temps lliure.
Christopher Nolan amb Christian Bale
Batman Begins (2005)
The Dark Knight (2008)
The Dark Knight Rises (2012)
Amb uns pocs títols al seu haver, però amb crítiques força bones, es presentà a Warner Bros amb un concepte: fer un Batman realista. Tot i que aquesta era la premissa la seva intenció era fer un estudi sobre la creació i ensorrament dels mites heroics com a concepte. Una trilogia li va permetre plasmar-ho amb temps i diners però amb resultats molt desiguals. Acomplert el seu objectiu marxà.
El seu Batman: un concepte amb potes a l’ombra dels seus rivals.
Zack Snyder amb Ben Affleck
Batman v Superman: Dawn of justice (2016)
Justice League Snyder’s Cut (2021)
Un expert en les adaptacions de còmic a la gran pantalla. Acceptà el repte apostant per conceptes simples i narrativa visual farcida d’èpica. Els seus personatges no estiren de la trama sinó que es passegen per la pantalla per tal de ser admirats. Opinions dividides i un segon projecte del qual fou apartat no ens va permetre veure el seu pla a llarg plaç. Esperem que el seu muntatge, que s’estrenarà a HBO Max, ens ajudi a esbrinar on volia anar a parar.
El seu Batman: un mascle alpha furiós i expeditiu.
Joss Whedon amb Ben Affleck
Justice League (2017)
Contractat per apagar focs, amb un resultat força lamentable. La irregularitat del metratge, on es veuen diferents punts de vista sobre els mateixos temes, fa impossible entendre quin era el seu objectiu. Només era clar que restava èpica i guanyava en cinisme.
El seu Batman: un personatge de Marvel vestit de negre?
Matt Reeves amb Robert Pattinson
The Batman (2021)
Amb només un tràiler és complicat opinar. Però ens hem trobat amb un concepte allunyat de tot el que hem vist anteriorment i on s’aposta per una trama amb aires de thriller, austeritat i un pes important en les actuacions.
El seu Batman: explotació de les dots detectivesques.
Això em sona 