L’adaptació a la gran pantalla d’un superheroi sempre ha sigut complicada. Si un personatge novel·lesc amb un sol autor darrera ( com podria ser Sherlock Holmes de Arthur Conan Doyle) ja és difícil d’adaptar al cinema sense que ningú senti traicionada la seva visió com a lector imagineu amb un personatge de còmic amb desenes d’anys, aventures i autors diferents a les seves esquenes. Fem un repàs als directors que l’han plasmat cinematogràficament i quin prisma han adoptat.
Això em sona 