John William Ferrell (Irvine, 1967) és un dels actors de comèdia més exitosos dels últims temps. A partir de la seva incorporació al programa Saturday Night Live saltà al cinema on aconseguí fama internacional. La seva carrera cinematogràfica està farcida d’èxits de taquilla: Elf, Aquellas juergas univeritarias, El reportero o Hermanos por pelotas en són alguns exemples. Però dins l’extensa filmografia de l’actor vull destacar un interval de temps concret on l’interpret va protagonitzar quatre comèdies ambientades en el més esportiu.
Kicking and screaming (2005)
Un tranquil pare de familia, Ferrell, es desespera al comprovar com el seu fill no aconsegueix minuts a l’equip de futbol on juga. Fart de la situació decideix parlar-ho amb l’entrenador, que resulta ser el seu pare i avi del nen, un personatge dèspota i fanfarró interpretat pel mític Robert Duvall. La rivalitat entre els dos personatges i la competivitat exagerada acaba essent la benzina que aconsegueix oferir-nos una comèdia que funciona però sense res a destacar.
Pasado de vuletas (2006)
Will Ferrell es rodeja d’un repartiment de luxe per parir una de les seves millors comèdies. Un pilot d’èxit de la NASCAR veu com la seva carrera se’n va a la merda quan apareix un francès, interpretat per Sacha Baron Cohen, intel·ligent i cínic que el treu de polleguera. Darrera aquest exagerat biopic fictici s’hi amaga una crítica a la societat ianqui i la seva prepotència desfermada.
Patinazo a la gloria (2007)
Dos patinadors s’enfronten en mig d’un Jocs Olímpics resultant els dos desqualificats. Si volen tornar l’any següent a la competició només hi ha una opció: formar tàndem deixant de banda les seves diferències. Aquí l’humor més surrealista dels actors llueix en tot moment aconseguint pics delirants. Qui busqui una comèdia de manual i agradable millor que s’aparti.
Semi-profesional. Un equipo de pelotas (2008)
La dècada dels 70’s, Jackie Moon (Ferrell) és un fan absolut del món del bàsquet. Propietari, entrenador i jugador dels Flint Michigan Tropics, equip que aconsegueix la oportunitat de donar el salt a les grans lligues competint a la NBA. Aquí Ferrell explota la moda vintage amb ganes utilitzant un personatge xulesc. Aquesta producció no va passar per la cartellera a Espanya. Tot i ser un producte simpàtic no arriba a la qualitat de les anteriors.
Després d’aquest periòde esportiu Ferrell seguí amb la seva carrera compaginant tot tipus de comèdies. S’ha rumorejat diverses ocasions que té en cartera una pel·lícula en el món dels eSports que podria enllaçar-hi, però l’èxit de la seva darrera pel·lícula Festival de la canción Eurovisión: la historia de Fire Saga potser ens porta un cicle centrat en el món de la música. Sigui quin sigui el camí que segueixi servidor l’acompanyarà segur.
Això em sona 