Invertir poc i guanyar molt. Aquest ha sigut l’objectiu de molts productors i autors, però ben pocs ho han aconseguit. Saber trobar un forat en un mercat amb tanta competència com és Hollywood no és fàcil i només un pocs escollits han sabut fer-s’hi un lloc explotant els recursos al màxim i sempre pendents de les últimes tendències per avançar-se a les majors. Fem un repàs als juan palomo’s més important dins el món del cinema.
Roger Corman, el rei
Director, guionista, muntador, productor,…tot un home orquestra que va saber guanyar-se la simpatia del públic i convertir-se en tota una celebritat. Segons ell mateix explica, quan començava els seus passos dins el món del cinema en una major, es va esgarrifar en veure l’alt cost gastat en trivialitats durant els rodatges. Va ser així quan va decidir muntar la seva productora intentant rodar el més ràpid possible, explotar els lloguers de decorats fins l’últim minut i comptar amb el mínim necessària de tècnics durant la gravació. A més va saber trobar un públic emergent durant els 50’s: els adolescents, als quals les majors ignoraven. Adaptacions de l’obra de Poe, films de monstres, pel·lícules amb noies en bikini i històries sobre hippies el van convertir en un dels cineastes més populars i influents del moment. També destacar el seu bon ull a l’hora d’escollir el personal, aquest senyor va donar la seva primera oportunitat a figures com: Robert DeNiro, Jack Nicholson, Francis Ford Coppola, Peter Fonda, Martin Scorsese, Ron Howard, Peter Bogdanovich, Jonathan Demme, James Cameron i John Sayles. Molt recomanable la lectura de la seva autobiografia “Cómo realicé un centenar de películas y nunca perdí un centavo”. Per últim comentar que l’any 2009 va rebre un Òscar honorífic a la seva carrera, amb discurs de Quentin Tarantino inclòs.
Troma, el fàstic com a festí
A finals dels 70’s Lloyd Kaufman i Michael Herz van decidir explotar el boom dels videoclubs muntant la seva pròpia distribuïdora de VHS. Força lògic i dins la normalitat, oi? Doncs el millor és que la seu de l’empresa estava situada dins l’armari de les escombres d’un edifici d’oficines. El seu bon ull a l’hora de saber quins drets comprar i com dissenyar les portades el va regalar un moderat èxit. Ja amb diners per tenir una oficina com cal van pensar que el pas lògic era rodar les seves pròpies produccions. Però com competir amb les grans productores de Hollywood? Doncs oferint allò que aquelles no s’atrevien a filmar, o sigui: sexe, gore i rock’n’roll. Així va ser com no van parar d’encadenar èxits produint sagues ja mítiques com El vengador tóxico o Sargento Kabukiman.
Robert Rodriguez, rodatges de guerrilla
Amic de Tarantino, latin lover i ex de Rose McGowan, algú ho pot igualar o superar? Nascut a Texas va passar la seva adolescència rodant curmetratges en Super 8. Ja amb pèls als ous va decidir plantar cara a Hollywood i a la tendència del cinema independent dels 90’s fent un film d’acció amb només 7000 dòlars de pressupost. Columbia li va comprar els drets, li va oferir fer un pseudo-remake anomenat Desperado amb Antonio Banderas de protagonista i al poc va convertir-se en un inseparable de Tarantino. Tot i ja ser dins la industria sempre ha produit els seus films de forma quasi independent, rodant amb la seva productora Troublemaker situada dins el seu garatge on té chromas, un estudi de so i tot el material informàtic per fer-se ell mateix els efectes especials. Sovint s’encarrega de tots els aspectes de la producció (des del guió, fins l’edició, fx’s i score). Sempre amb el seu segell característic s’ha aventurat a fer films infantils ( la saga Spy Kids), terror (The Faculty) o adaptacions de còmic com Sin City.
Això em sona 