Amb 75 anys, i mig retirat del cinema, ningú es podia pensar que aquest graduat en matemàtiques i física acabaria revolucionant Hollywood durant els norantes.
Durant el seu servei a l’armada va dirigir un seguit de documentals que van fer-li obrir els ulls i decidir-se a dirigir. Després del seu pas per la televisió del seu país, on va conèixer el seu actor fetiche, Rutger Hauer, va saltar a la direcció cinematogràfica amb Wat Zien IK? Però va ser amb el seu segon treball, Las delícias turcas, la qual va ser nominada a l’Òscar a millor pel·lícula de parla no anglesa. A partir de llavors encadena un seguit de films plens de sexe i violència, tot molt cru, que desperten l’interès cap a ell des de Hollywood.
El seu salt es dóna amb Robocop, film de ciència ficció de la qual ningú n’esperava gaire res i es va convertir en tot un èxit degut a la seva violència descarnada. Llavors va venir Desafio total, que amb Arnie de protagonista, molta acció i grans efectes especials. Torna a repetir èxit, encara més grans, però enlloc de seguir aquest camí gira en sec i decideix fer Instinto básico, thriller hitchcockià ple de sexe força explícit i que va convertir en estrella a Sharon Stone. Però amb la següent va punxar, Showgirls prometia ser una nova entrega de Instinto básico quan en realitat era una gran farsa que pocs van entendre. Va decidir torna a la sci-fi amb Starship troopers, una altra conya incompresa, i El hombre sin sombra, la qual jo reivindico com un gran thriller sense gaires aspiracions que retrata el poder de la invisibilitat amb lascivilitat inclosa.
Ja força apartat de la industria dels EEUU torna a Holanda per dirigir Black book, ambient en la Segona Guerra Mundial, on s’explica la història d’una jueva que intenta escapar del nazisme.
Què serà el següent? Doncs es rumoreja de fa anys un film centrat en Jesuscrist, sobre el qual ha investigat durant anys amb teories força sorprenents a la butxaca i que promet tornar a provocar a les audiències.
Això em sona 